Magranes

He comentat alguna vegada que m'agraden molt les magranes, però costen una mica de pelar. La Teresa, un pou de coneixement i de coneixements, a part de la seva bondat habitual, les talla de tal manera que després li resulta molt fàcil desgranar-les, així que avui, de postres, he tingut un vol de grans de magrana, amb una mica de suc, que ha resultat realment deliciós. Evidentment són magranes del gra moll del meu hort de Deltebre. Aviat ja començarem  amb els cítrics, els espero…