Ser jubilat, a part de ser com un cotxe vell que ja ha fet el seu servei, també té el regal del temps, aquell que quan treballes no tens, per a la contemplació serena i sense pressa, l'admiració per a fer, per exemple, allò tan senzill com és aturar-se a mirar una flor, les llisses del port, una barca que arriba, un iot, o els nens que juguen tranquil·lament al parc infantil del meu barri. Aquesta sensació de viure sense timbres, ni haver de fitxar, dona una molt agradable sensació de llibertat, tot i que l'edat no perdona. Són coses bones i no tan bones de les que gaudim els jubilats…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada