Vaig passejant amb totes les nostàlgies, pensant amb el que dic i diuen, en allò que passa i que no entenc i, malauradament, cada cop hi ha més coses que no sóc capaç de comprar. Vaig caminant, procuro no amagar-me l'existència, vaig a veure les llisses, algú els ha llençat unes barres de pa sec, han acudit com un llampec, de totes les mides. Després aniré a veure els romers i el margalló que hi ha prop...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada