Vaig en bici, sol, a poc a poc, pel carril bici que va fins al far de la Banya, que era de Deltebre. Vaig mirant-lo tot, l'olor de mar em neteja el nas i el cor, m'aturo, hi ha vaixells a l'espera a l'ordre, com diuen els experts, d'entrar al port. Penso en la vida d'aquesta gent, els seus treballadors, les seves famílies… El mar té un blau de cel, allà lluny s'ajunten mar i cel, abans es veuen roses d'escuma de festa, ho celebren, són com a roses blanques, netes precioses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada