Tinc aquella edat tan maca en la què m'és permès somriure, i fins i tot riure, de les meves actuacions i les dels meus bons amics. Escriure aquestes petites coses que jo faig cada dia, té el risc de què algú et pugui contradir, a vegades amb poca-solta. Però jo, repeteixo, tinc aquella edat en la que li regalo el meu silenci i, si no en té prou, el bloquejo i llestos. No, jo no vull raons ni polèmiques, ni demostrar res a ningú, només em diverteixo i gaudeixo de tot cor dels meus bons amics…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada