Recordo el primer cop que et vaig veure i em vaig adonar dels teus ulls, eren com un missatge de llum, més aviat la llum adient per a tot allò que deia o no deia la teva veu, però que jo hagués pogut escriure per a què m'arribés en to de pau i afinitat. Recordo aquells ulls, que no només fan llum sinó que diuen coses, que ho diuen tot i bé i de bon cor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada