Recordo l'hort de l'àvia i la figuera de figues negres, la regadora que venia des del riu amb les granotes prenent el sol per les voreres, l'avi canviant el solc i, després, em pujava al coll per poder agafar les figues que jo no podia arribar. Eren unes figues allargades, amb molt bon gust i n'hi havia moltes, però a mi m'agradaven més les de la figuera de casa, verdes, amb goteta de mel…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada