Caminar sol, lent, sense pressa, és una llibertat i una pau que em donen peu a la reflexió i el pensament. A vegades canto, coses de Llach o de Raimon, d'altres recito algun poema d'aquells que vaig aprendre a l'escola o a la Normal de Magisteri amb la meva professora de literatura… Però sempre tinc temps per al record, per reviure les diferents etapes de la meva vida i em recreo entre la llàgrima sempre emocionada i un somriure d'agraïment a la vida, sempre he estat en un entorn molt bo i sa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada