Ha mort la flor que va néixer al mig del fang,
ha mort el fang, vull dir que s'ha assecat,
i jo m'aturo per fer-li un reconeixement,
a ella i als vianants, ningú la va arrancar,
i és que una flor sempre fa maig,
encara que només sigui una…
Ni puc més que recordar aquella cançó tan maca
que diu que "cal que neixin flors a cada instant"
…i el seu perfum de pau perduri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada