Recordo que quan estàvem confinats per la pandèmia, jo solia caminar per dins del pis, feia tombs per les habitacions i, fins i tot, feia exercicis assegut a una cadira que m'ajudaven molt per poder mantenir una certa activitat. De totes maneres quan penso en el confinament, allò de tothom desat a casa, em resulta una mica angoixant i jo que sóc una mica claustrofòbic encara més. Bé, sembla que ja no és tant preocupant…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada