És un plaer sempre que veig als avis passant una estona amb els seus néts, poden aprendre moltes coses d'altres temps i enriquir-se amb les seves experiències. Però hi havia una cosa que, com a mestre, no m'agradava gens, eren aquells nens que parlen com els avis i, a més, el seu entorn els hi reien les gràcies. A mi un nen em semblava, i em sembla, que ha de ser un nen i comportar-se i parlar com un nen… i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada