El meu pare va treballar un temps a una pesquera de l’illa de Buda. Anava en bicicleta, passava el riu amb la barcassa i, al final del dia, tornava cap a casa, tot havent fet uns vint quilòmetres entre anar i tornar, de vegades amb pluja i, sobretot, amb vent que per anar en bicicleta és molt complicat. De vegades portava algun llissal i a casa fèiem un brasal i el rostíem… i jo recordo que era boníssim, tenien un sabor que mai he oblidat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada