El nen plora, està neguitós, no para, te gana diu la mare, li dóna un biberó i el nen, ja tranquil, somriu i ho fa amb una mirada de pau i d'agraïment. Com a mestre de Primària, recordo aquesta mirada, aquest somriure, quan havia pogut ajudar a un nen i ell ho havia pogut aprofitar com cal i, aleshores, tenia la oportunitat de felicitar-lo i ell feia aquesta carona entre envanit i agraït, allò que en diuen cofoi. Bons records dels nens…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada