Sembla un nombre respectable, com per a ser respectat, encara que només sigui per les funcions que un ha fet fins arribar aquí, i aquest aquí són 75 anys de vida que he pogut compartir amb gent meravellosa que sempre m'han acompanyat i han fet de mi un ésser aprofitable. El temps passa, lenta o ràpidament, depèn de la vivència del moment, però no para, cada segon és una mossegada a aquell contracte indefinit que tinc signat amb la gent que estimo.
Arribar fins aquí és també un motiu d'orgull i gratitud i, com sempre, em venen al cap sobretot la família més propera, els amics que he tingut la sort de conèixer, els companys de feina, els nens dels partits de futbol a l'era del poble… Avui és un dia esplèndid per recordar a qui t'ha donat la mà i t'ha fet recuperar la fermesa, a tot aquell que ha rigut amb tu, o si més no, ha estat al teu costat quan ho necessitaves.
És, sempre ho és, el moment de presenciar els pares, el fill i la Teresa, els pares com a vida i amor exemplar, al fill com aquell desig complit que et fa prendre consciència de la responsabilitat que genera un amor diferent i únic, la Teresa, què us podria dir que ja no us hagi dit, només que amb ella, després de tants anys de convivència, encara em queden ganes de més, de molt més… La meva infància al poble, el col·legi La Salle de Reus, la família tota, els amics, els nens que tant he gaudit, la generositat que he rebut en el tracte per part de tothom, l'estima dels ambients que he compartit, la pau, l'amistat, la convivència... m'han regalat una vida com per agrair.