Jo sempre cercava els teus llavis i tu responies activa i amb dolcesa, era una manera de fer palesa la nostra felicitat. Sempre ha estat un tresor la teva proximitat... fins i tot quan no et veig, vull saber on ets, no per controlar res del que fas, simplement per saber que hi ets, i ets prop, i aleshores em sento complementat, beneït, acompanyat, complagut i del tot feliç i bé. És allò del tenir la casa plena, tenir plena l'abraçada i tota la teva estima molt ben estimada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada