El codonyer ha perdut les flors, ara ja són un petit fruit, futur codony preciós i bo. Al costat, un arbre d'aquells que en diuen desmais que, tot i aquest esglai, sempre els he vist una certa elegància complaent. Una mica més enllà, un parell d'oliveres que, al sol, tenen una brillantor i una vitalitat encomiable... després ja comencen les moreres, que ja broten i algunes ja mostren les seves fulles espectaculars. Sempre recordo que, a les meves classes, criàvem cucs de seda i els nens portaven les fulles de morera, al final els donava un capoll a cadascú... i tothom content.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada