La meva àvia li contava a una veïna que jo era un xiquet "molt amorós", i "molt assenciat", i que es notava que tenia "lletra". Bé, la forma de parlar de les Terres de l'Ebre, sempre m'ha semblat d'una fantàstica i entranyable originalitat... Amorós voldria dir afectuós, assenciat faria referència a assenyat, que té molt de coneixement i fins i tot coneixements, i tenir lletra, evidentment, vol dir que que el noi ha anat molt a l'escola i que ho ha aprofitat. Bon xiquet i treballador i molt “debò, debò", dient-ho quan presentaven algú com a un bon partit, algú apte i digne per a casar-se i formar una família tal com cal. És la nostra parla...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada