La meva terrassa, fins i tot la finestra, dóna a la plaça, vull dir que és veu perfecte el seu transitar, la seva vida... Allí fan cap els nens del veïnat que, tot i que està prohibit jugar a futbol i anar en bici, ells no fan massa cas, algun jubilat gran acut a prendre la ració de sol recomanada, gent que va i que ve, alguns sempre amb presses, d'altres amb la seva parsimònia habitual. La plaça té la seva vida pròpia, és lloc d'estada i de trobada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada