La vaig veure asseguda en un banc, entre amigues, sota un plataner a la tardor, una tarda plàcida, sense pressa, jo era prop, també amb un parell d'amics. La mirava en calma, observava cada moviment, cada somriure, exclamació… no es veia aparatosa, ni feia res especial per cridar l'atenció, es veia bona nena. Ara ho analitzo fredament i penso que quan mires amb bons ulls, amb els ulls de l'amor, tot és genial, sublim, millor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada