Recordo aquell somriure fi, tendre, jove,
com a infinit, com amagat, com per esclatar,
com per projectar i projectar-se.
Sí, sí, la imatge és sempre la mateixa,
una nena de timidesa aparent...
darrera d'un llibre de pedagogia.
I ara, ja des de la maduresa de la definició total,
un pensa... quin millor embolcall que un llibre
amb grans continguts per l'aprenentatge.
Però és que aquell somriure fi, tendre, jove...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada