La classe es buida, ha sonat el timbre, tothom a dinar... Jo, com sempre, em quedo una estona sol, veig a cada nen al seu lloc, repasso les seves actuacions, també les meves, sempre cerco com millorar per poder ajudar-los millor, a vegades una paraula amable, una proximitat, una complicitat... millora la predisposició, tant individual com grupal. Quan marxo a dinar al menjador de professors, passo pel pati, també buit, i m'aturo una estona, fins que escolto el crit feliç i la cridòria d'un gol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada