La taula prop la finestra i, al damunt, un cafè, un quadern, un Pilot 0’5… La nit té lluna i a mi ja m'agradaria que neves per veure el magnífic espectacle de la foscor blanca, però bé, no toca, però somiar no costa res... escriure des de la pau, fins i tot interior, sobretot interior, calma total, no passa ni el tren, no arriba cap vaixell. Bona nit, molt bon cafè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada