He llegit una coseta de la Montse Catalana, i m'ha agradat molt, tant que m'atreveixo a fer un petit comentari, la proclama deia alguna cosa així: "M'estic fent il·lusions i m'estan quedant precioses". Ho trobo d'un pensament positiu i esperançador formidables, és allò de l'esperança positiva en què sempre he cregut i està basada en la realitat possible, no en allò dels castells enlaire que diuen els castellans. "M'estic fent il·lusions i m'estan quedant precioses"... Sona molt bé no? m'encanta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada