He repartit tres bosses de taronges entre els amics i una quarta l'he deixat per a nosaltres. Les taronges ara ja van perdent el seu color habitual intens i es van emblanquinant i verdejant un xic, és allò que diuen que l'arbre comença a menjar d'elles… Bé, el cas és que a mi m'agraden així i espero amb deler aquest temps perquè els hi trobo un sabor especialment bo, d'una acidesa i dolçor que, en plena maduresa, és diferent. Són taronges del meu hort és clar, per a mi, úniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada