Panís americà, deia el meu pare, moresc, blat de moro, com vulgueu... El pare en feia i recordo perfectament tot el procés, des de la sembra, la sortida, el deixar cada planta a distància, regar, adobar, veure madurar les panolles, collir-les, solejar-les una mica, desgranar-les amb la màquina adient i, després, fer farina de panís per a casa, i la resta vendre'l al comercial de torn. És una planta agraïda, que es cria força bé si té bon terreny i aigua abundant. Recordo assecar les panolles davant del carrer, fins que venia el senyor Roca amb l'escarradora i ensacàvem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada