L'àvia em parlava sempre del pa blanc, fins i tot encara recordo el petit forn que tenia al costat de la cisterna d'aigua del cel, sembla que estic veient la pala ampla amb el pa pastat damunt i, sobretot, l'olor revitalitzadora al treure'l del forn. L'àvia, sempre l'àvia, entranyable, natural, un meravellós producte del poble, amb capacitat per fer qualsevol cosa, sense haver anat mai a l'escola, fins a l'extrem que quan veia algú amb un llapis a la mà pensava que la volia enganyar… Una crack!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada