Els nens de sisè fan marxa atlètica, s'ho passen pipa, tots menys un grassonet que li costa molt, la majoria l'avancen i quan li passen pel costat, li donen ànims i li diuen que el més important és arribar… M'ha agradat el detall i m'ha fet recordar que, a les meves classes també vaig tenir nens així i gairebé sempre els companys mostraven una molt bona solidaritat especial, entranyable. Bé, el grassonet ha arribat al final, tot vermell i esbufegant, juntament amb un parell que l'han esperat una mica, la resta aplaudeix el seu esforç, tot admirable!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada