La vida fa molts tombs… alguna vegada la vaig veure de lluny, discreta, a l'aula, entre llibres, no tenia, o no vaig saber veure, cap atractiu natural, em va passar gairebé desapercebuda però, després i en altres i bones circumstàncies, la vaig poder conèixer de prop, la naturalitat del dia a dia, la mateixa feina, la idea compartida, la proximitat i el respecte... van fer que arribéssim a ser bons amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada