El nadó plorava amb uns xiscles espectaculars, la família, amb divisió d'opinions... s'ha d'agafar, o no s'ha d'agafar. Uns diuen que de plorar es fan els pulmons potents, d'altres que de riure també s’hi fan… Bé, suposo que en un terme mitjà deu estar allò que convé. Com a profe, recordo el plorar com a mecanisme de defensa, o con un mitjà per aconseguir coses, allò que diuen de que qui no plora no mama… Em ve a la memòria aquella frase de la Trinca: “Per dos dies que hem de viure, no ploreu que més val riure”... bons aquests, jo era un seguidor incondicional, reia molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada