L'altre dia, mirant les estrellas, vaig pensar en allò que diuen, que són llums dels nostres finats que ens il·luminen... i és cert, veig la llum especial dels pares, la protectora dels avis, la fantàstica i entranyable llum de la gent que t'ha estimat. Avui n'hi ha una que brilla amb pampallugues de dolcesa, fa anys, encara que no vol dir quants, però sempre en sembla menys dels que té, la veig riure amb la néta, li cau la bava perquè s'assemblen molt i perquè és motiu de joia i felicitat per a tothom. Si, si, es veu brillar amb llum de colors, sembla que ja se n’ha assabentat que tornarà a ser àvia… Felicitats Conxita, sempre al meu cor cosina!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada