El pare i la mare sempre al pensament... El pare no era gaire menjador, però hi havia alguna cosa que li entrava millor. Recordo que no li agradava, gens ni mica, el bròquil i la col-i-flor, ell era un "sopero" total i tenia una certa dèria pels ous remenats amb tomàquet fregit, també els canelons i la carn al forn, tot i que menjava més amb la vista que amb la boca. La mare era una mica més menjadora... i ara tinc present el que gaudíem la mare i jo menjant tomàquet amanit amb tonyina. Grans els meus pares, molt bona gent, sempre presents, sempre al meu cor!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada