Vaig fent un tomb pel Pont del Diable, macos pins amb esquirols, alguna alzina centenària, romaní, farigola… Amb la farigola la mare feia sopes amb un ou esclafat, i també recordo que l'àvia, quan estava una mica empiocat, en cremava unes branquetes seques, que feien una molt bona oloreta. Del romaní, recordo que sempre que en passo prop, en talló unes fulletes i les porto a la butxaca fins que s'assequen. M'encanta endinsar-me pel bosc, allà on es perden els camins habituals, natura pura i bonica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada