Intentes d'amagar-te ben dintre
del teu hivern, on puguis
amb tants records encendre
l'últim foc. Després mires
amb ulls ja buits i penses
a dormir. Però encara,
a les palpentes, vénen
ferida porcellana,
nocturna seda, i trenques
des d'una aigua profunda,
veus d'oblidats, intacte
vidre vell de paraules.
Salvador Espriu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada