Amb el meu bon amic de sempre, vam fer algunes coses, si més no, curioses... un cop ens vam menjar una paella per a cinc, sense cap problema, també vam fer allò de repetir el croissant i el cafè amb llet, fins a tres vegades, i amb el pollastre o el conill a l'ast també vam fer alguna bestiesa. Però on no ens vam passar mai va ser amb la beguda, tant ell com jo sabíem perfectament quan parar, sempre dèiem allò de “a partir d'ara em pot assentar malament” i, aleshores, deixàvem de beure automàticament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada