Vaig amb la bici de passeig, mar a banda i banda, allí davant... el far, un far que ve del Delta de l'Ebre i es un museu. És el lloc de descans, de beure aigua, de mirar la mar, que sempre ajuda a que la mirada faci un tomb per la immensitat blava i misteriosa, alguna conversa amb els companys i... sant tornem-hi, sense pressa, la bici va fina, l'airet a la cara, una molt bona sensació de llibertat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada