Confesso que la Lucca, la gosseta del nostre fill Pere, ens fa fer tata i nana... Aquestes festes de Nadal, a Deltebre, un dia dinant va entrar al menjador i va seure al nostre costat, amb aquella careta de perdó que te la menjaries, i a mi no se'm va ocórrer altra cosa que posar-li un pitet i la Teresa, quan la va veure així, va agafar una forquilla i punxant una mica de carn li va posar a la boca… Tots vam pensar que podria seure perfectament a taula, i no donaria cap mal que saber, com diem aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada