Pel matí, a casa, pensava en l'escola… per fi seia al meu costat i m'estava amiga, com dèiem de nens, potser fora el meu primer amor, aquell que et mou i et fa acudir, i et fa córrer, i et fa sentir i posar-te vermell… Aquell primer amor d'escola, la trena alta, trena d'artesania de la mare, la faldilla de quadres, la motxilla groga, la bici blanca… Bé, ja ho he contat alguna vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada