Ja ho sabeu... és com ser al cel, o amb allò que se suposa que és el cel. Hem dinat amb el fill i la cunyada i hem celebrat una mica el seu aniversari en pau i bé. Demà li portarem un regalet a la petita de la família que ha fet un anyet, i ja és tota una senyoreta molt bonica. Després anirem al meu hort... ja en tinc ganes de menjar-me una mandarina com cal i potser també una taronja, tot i que encara no han madurat del tot. Bé, som al Delta, temps de família i d'il·lusió total...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada