Fa temps que no parlo amb la lluna...
i encara no he anat a veure el mar,
espero que arribi l'hivern i anar de riu a mar,
de mar a bosc i d'allí a la muntanya nevada.
Tinc una certa il·lusió, el fred em recull...
i m'apropa a la lliure llibertat de la natura.
La lluna em parlarà de l'estiu i el mar em dirà...
que ara va d'autèntic amb mil versions de bravura,
la muntanya nevada ha pintat els verds de blancs,
el riu ve ple i el bosc és desfulla emocionat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada