Sempre els hi veig una certa gràcia… Recordo que el primer cop que en vaig veure va ser al bosc on està el Pont del Diable, era una família amb la mare i els petits enfilant-se pel tronc d'un pi i fent una mena de joc on la mare semblava amagar-se i els sortia al davant de sorpresa. Però on els vaig gaudir de debò, va ser quan vam anar a Londres, al Hyde Park, on es veuen campant tranquil·lament i tan familiaritzats amb la gent que, estan asseguts en un banc, se t'apropen a veure si els hi dones alguna cosa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada