La mare solia tenir aigua als ulls, sol passar a la bona gent que té una sana i emotiva sensibilitat. La recordo feliç de joia en moments puntuals… el dia de la meva comunió, que no va poder fer-me el vestit com havia fet sempre i el va haver de comprar i va plorar en veure que també em quedava bé. També recordo alguna llàgrima feliç en acabar el batxillerat o en aconseguir la titulació de Magisteri… Bé, la mare sempre a la memòria i al cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada