I, en arribar al Delta de l'Ebre, m'aturo davant d'un tancat, encara resta una mica d'aigua, hi ha alguna gavina... i jo recordo la màquina segadora i al seu darrere un reguitzell d'animals on els ibis ja fan una bona taca negra a la neu de tanta ploma blanca. Després, pujo al cotxe i marxo cap a casa, com si volgués recuperar el temps perdut. A casa ja m'esperen totes les vivències i meravelloses realitats entranyables i familiars...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada