I per acabar “El Danubio Azul”, per l’orquestra filharmònica de Viena. Quins records, quants retorns a la casa del pares, quanta llar de descans i recolliment adient… Quina música més bonica, quins balls mes elegants, fins i tot la Teresa i jo hem marcat unes passes, i semblàvem volar com unes plomes. Un bon cava, y com no, els canelons de la Teresa, boníssims, i la resta de les coses a la seva alçada. ¡Tot el bo i millor per vosaltres, amics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada