com els nens petits quan estan empiocats,
en veure’t amb aquella tendresa pròpia de l’edat...
per donar i merèixer el bo i millor de la vida,
en estar prop teu a tocar de tota sensibilitat activa,
i que només ha fet que començar,
un obre els braços i els esperits, obre l’anima,
i sent els batecs del cor, que s’ha tornat boig...
amb totes les músiques que li arriben de la teva harmonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada