El poeta diria que la lluna té llum de sol,
i acull la nit i fa garlanda al mar…
I es calma el vent, suau frescor a la serena.
El poeta diria... però calla,
un saxo, sense entrebancs de violí i de cap guitarra,
sona altiu, proper i melodiós,
ha rebaixat els greus i fa música de mar,
amb algun llampec de bosc,
on els ocells, de matinada, deixen el seu so agut i net.
El poeta diria que el mar brama d'emocions d'estiu
i refresca la pell i les idees de tothom, bé, algú no en té,
d'altres les posen a jugar amb les ones...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada