Cor a cor

Anem de la mà per la vida,

tenim el pes del seny que no pesa,

el pes dels anys que es vol fer lleuger i no pot. 

Tot i això, seguim anant pel carrer del mig, 

fent el mateix vol entre els mateixos arbres

i els ocells que ens volen bé.

Anem de la mà, com un suport vital, tan natural ell... 

que ens sembla que sempre ens hem tingut.

Anem de la mà, i a vegades del braç, 

però sempre molt prop, sempre a tocar, cor a cor...