Ara és com un camí

Vaig a veure el riu que no és riu, el riu que no té aigua, l'aigua que no baixa i ara és com un camí on creixen les herbes i les canyes. Mare meva... i això era un riu, i això una vegada es va omplir tant que va sortir de llera i va anar més enllà de tot el que ens podíem imaginar. Encara recordo el parking ple d'aigua i els cotxes fets malbé, i els meus  pares que van tenir que sortir del pis amb l'ajut super generós dels bombers...