Un altre cop al Delta, a Deltebre, tots presents, pares, avis, tiets, cosins i cosines, fins i tot els absents... Ser al Delta és una emoció, el cor sempre se'm posa nostàlgic i content, ja des del pont de l'Ampolla, començo a captar els matisos de la terra... ara ja han soltat les aigües i el color torna a ser diferent, després sembraran i començarà la immensitat verda més espectacular que hom pot admirar. Veure la família, la que queda, sobretot les nenes petites, que són molt maques i tinc moltes ganes de veure-les. Sóc a Deltebre, sóc a casa, sóc feliç, sóc amb els meus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada