Mirar la nit cercant la lluna,
que apareix amb llàgrimes d'estrelles,
com a plors de joia d'un despertar feliç...
Mirar-te, amb els ulls tancats,
veient en la foscor,
per captar del tot la teva intensa llum…
Saber-te prop, a tocar i de la mà,
circular per la mar amiga i l'acollidor bosc,
el carrer estret, l'era del poble,
el canyar del riu, petit i sec moltes vegades…
Mirar-te sempre, és ànim, és vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada