L'àvia, la mare, la sogra...

Sovint recordo l'àvia, la mare, la sogra... i, ves per on, les recordo a la cuina. L'àvia materna, que vaig tenir la sort de gaudir-la en aquells temps en els que mai acaba la gana, i ella feia el menjar boníssim i sempre em guardava algun mosset per ressopó. La mare, bé la mare és la mare, única e incomparable, especial, diferent, ho feia tot amb gust de mare. La sogra tenia les seves especialitats... els pastissets de cabell d'àngel, l'arrossejat, o la llonganissa i les baldanes que feia ella, eren especials.